La nova directiva sobre vehicles nets (2019/1161), que ha entrat en vigor el passat mes d’agost, ha millorat la capacitat del sector públic d’exigir solucions de mobilitat neta a les licitacions de contractació pública, amb l’objectiu de donar suport al desplegament de vehicles nets a tota la Unió Europea. L’àmbit d’aplicació de la Directiva sobre vehicles nets també s'ha ampliat per incloure formes de contractació diferents de la compra de vehicles, inclosos contractes de lloguer de vehicles i serveis de vehicles com serveis de transport, correu i paqueteria i recollida de residus.

La nova Directiva exigeix ​​que en les decisions de compra es tinguin en compte els impactes energètics i ambientals vinculats al funcionament dels vehicles durant tota la seva vida. Aquests impactes de la vida dels vehicles inclouran com a mínim el consum d’energia, les emissions de CO2 i les emissions de contaminants regulats de NOx, NMHC i partícules. Els compradors també poden considerar altres impactes ambientals. S'ofereixen dues opcions per complir els requisits: establir especificacions tècniques per al rendiment energètic i ambiental, o incloure els impactes energètics i ambientals com a criteris d'adjudicació en el procediment de compra.

Aquesta internalització dels costos externs en les contractacions de vehicles nous és un dels principals avenços de la nova normativa que millorarà la contribució del sector del transport a les polítiques ambientals, climàtiques i energètiques de la Comunitat reduint el consum d’energia, les emissions de CO2 i els contaminants. Es preveu que la Directiva resulti, a llarg termini, en un desplegament més ampli de vehicles nets i eficients energèticament. L’augment de les vendes ajudarà a reduir els costos a través d’economies d’escala, donant lloc a una millora progressiva del rendiment energètic i ambiental de tota la flota de vehicles.

S'especifiquen doncs els objectius d'adquisició mínims per a cada categoria de vehicle i per a cada estat membre. Els objectius mínims de contractació pública per a vehicles lleugers, camions i autobusos nets s’expressen com a percentatges mínims respecte al total de vehicles de tots els contractes públics i contractes de servei públic que cada país haurà de contractar. A tall d'exemple per a Espanya per al 2030 aquest percentatge és d'un 36,3% pels vehicles lleugers, un 14% pels camions i un 65% pels autobusos. I és que el transport per carretera és responsable del 73% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) relacionades amb el transport a la Unió Europea, i al voltant d’un 20% de les emissions totals, convertint-lo en un dels àmbits d’acció més importants a la transició cap a una societat baixa en carboni.

Font i més informació en aquest enllaç (en anglès), en un resum (en anglès) i descarregant el document que resumeix els canvis de la nova Directiva (UE) 2019/1161 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019 (en castellà), que modifica la Directiva 2009/33/CE relativa a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i eficients energèticament. 

La Comissió Europea acaba de desenvolupar dues noves eines per calcular, per una banda, els costos del cicle de vida (Life Cycle Costs-LCC) dels ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils i monitors i, per l'altra, els costos del cicle de vida de la il·luminació interior i la il·luminació de carreteres. Les eines LCC han estat especialment disenyades per a ser usades en les compres i adquisicions del sector públic i per això es proporcionen amb unes guies d'ús on es detallen les seves instruccions respectives pertinents.

Segons les directrius europees de contractació actuals, el cost o el preu forma part de l’avaluació de qualsevol procediment d'adquisició d'un producte o servei. Però el preu de compra és només un dels elements de costos en tot el procés de compra. El cost del cicle de vida significa tenir en compte tots els costos que es produiran durant la vida útil del producte o servei i, aquests, s'engloben en tres fases:

• Preu de compra i tots els costos associats (lliurament, instal·lació, assegurança, etc.)
• Costos d’explotació, inclosos l’ús d’energia, combustible i aigua, recanvis i manteniment
• Costos de fi de vida (com ara desinstal·lació o alienació) o valor residual (és a dir, ingressos procedents de la venda del producte)

Mitjançant aquest enfocament, les autoritats públiques tenen en compte els costos d’ús, manteniment i eliminació dels recursos que no es reflecteixen en el preu de compra. Així sovint, es poden donar situacions en què un producte o servei que és més ecològic també sigui més barat. El principal potencial d’estalvi durant el cicle de vida d’un bé o servei és l'estalvi en l'ús d'energia, aigua i combustible, l'estalvi en el manteniment i la substitució i l'estalvi en els costos d’eliminació. La normativa especifica que, quan s’utilitzi el LCC, el mètode de càlcul i les dades que han de proporcionar els licitadors, s’han d'especifcar en els documents de contractació. També s'apliquen regles específiques sobre mètodes per assignar costos a externalitats ambientals, garantint que aquests mètodes siguin justos i transparents.

Les Eines LCC formen part d’un ventall d’eines específiques desenvolupades per oferir suport en la compra pública verda i, per aquesta tardor, hi ha previst que n'estiguin disponibles dues més: eina per calcular els costos de cicle de vida de les Màquines de Vending i els costos de cicle de vida dels Equips d'impressió.

Font i més informació al Web LCC del GPP.

A través de l’Agència d'Energia de Barcelona i el programa i.lab, amb el suport de la Fundació BIT Habitat, l'Ajuntament de Barcelona llança el repte “Paviments generadors: com podem incorporar la generació renovable local als paviments de la ciutat?” per conèixer solucions potencials de generació renovable local en paviments i analitzar la viabilitat d’implantar-les en carrers, places i vies d’accés a la ciutat. L’objectiu és reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar la producció d’energia neta en l’àmbit local.

Barcelona s’ha compromès, per al 2030, a reduir el 45% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per càpita, respecte als valors del 2005, la qual cosa implica reduir el consum mitjançant mesures d’eficiència energètica i també incrementar la generació renovable a escala local. En aquest context i per poder assolir aquests objectius de reducció, es vol analitzar si incorporar generació renovable als paviments de la ciutat pot fer-hi una contribució important. I és que Barcelona té aproximadament 1.380 km lineals de carrers, amb una superfície d’11 km2 de calçades i 9 km2 de voreres, superfície que és superior als 17,64 km2 de terrats. A més, la ciutat està en procés de renovar una part important de les seves calçades.

Els projectes que es presentin a aquest nou repte han de permetre cobrir els usos i consums existents a la ciutat, sense generar-ne de nous, i han de preveure la injecció de l’energia produïda a la xarxa elèctrica de la ciutat. A més, les propostes s’han de dissenyar tenint en compte que els paviments generadors d’energia s’instal·laran a la intempèrie i, per tant, han de complir amb els requeriments de seguretat i resistència necessaris. La iniciativa no cerca solucions tecnològiques aïllades, sinó que es concep com una solució global de gestió operativa i funcional. La proposta guanyadora, que es donarà a conèixer al novembre en el marc de l’Smart City Expo, rebrà una subvenció de 30.000 euros per posar en marxa una prova pilot a la ciutat, amb la qual s’avaluarà la viabilitat de la instal·lació durant sis mesos. Si els resultats són satisfactoris, es plantejarà la incorporació dels paviments generadors d’energia en els processos de renovació del paviment de la ciutat a mitjà termini.

Les propostes es podien presentar fins a finals de setembre i el projecte guanyador es coneixerà entre el 18 i el 20 de novembre de 2019. Més informació a l'i.lab i a Info Barcelona.

Des del Programa A+S s'impulsa la gestió sostenible i l'ús eficient dels recursos naturals per assolir l'Objectiu 12: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per les Nacions Unides. Així mateix, l'Ajuntament de Barcelona, a finals de juliol, va traslladar al govern espanyol el seu compromís envers la consecució dels 17 ODS i de l'Agenda 2030 per transformar el món. La tinenta d’alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, Laia Bonet, es va reunir a Madrid amb Cristina Gallach, Alta Comissionada del govern espanyol per a l’Agenda 2030, per traslladar-li “la voluntat decidida” de Barcelona de complir amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per a fer front als grans reptes en matèria de lluita contra les desigualtats, creixement inclusiu i lluita contra el canvi climàtic”, a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Amb aquesta reunió a Madrid, es va voler crear un marc de treball estable entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat, que ajudi a les dues administracions a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a través de l’Agenda 2030. “Les ciutats hem de ser actors determinants per abordar aquesta Agenda 2030, i Barcelona vol liderar la transició digital, energètica i la coordinació territorial necessàries per tenir una ciutat resilient, habitable, amb zero emissions i pobresa zero l’any 2030”, va destacar Bonet a la sortida de la reunió. Les dues responsables de coordinar les actuacions que donin compliment als objectius de desenvolupament sostenible es van emplaçar a cercar sinergies i estratègies de col·laboració que permetin una implementació eficaç de l’Agenda 2030 tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la ciutat per lluitar contra les desigualtats, garantir un creixement inclusiu que permeti dibuixar un horitzó de pobresa zero i fer front a l’emergència climàtica.

L'Agenda 2030, és el compromís assumit l’any 2015 per 193 països de les Nacions Unides, que consta de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que han d'adoptar tots, ja siguin rics, pobres o d'ingressos mitjans, per promoure mesures per a la prosperitat alhora que protegeixen el planeta. Els països, i les regions i ciutats, tenen la responsabilitat primordial de fer el seguiment dels progressos aconseguits en el compliment dels objectius per acabar amb la pobresa, afavorir el creixement econòmic, lluitar contra el canvi climàtic i promoure la protecció del medi ambient, entre d'altres. La localització dels ODS és el procés que té en compte el context subnacional en el compliment de l’Agenda, des de la definició dels objectius, la incidència i la sensibilització, fins a la implementació i l’ús d’indicadors per a mesurar i avaluar el procés. Localitzar no significa un canvi radical, sinó una oportunitat per a reorientar les prioritats i polítiques locals, i demostrar el rol dels municipis en la reducció de desigualtats i en l’assoliment dels ODS a nivell nacional i global. 

Font i més informació: Servei de Premsa i Nacions Unides.