El servei de bicicletes elèctriques del nou Bicing ja està en marxa. Des de l’1 d’abril s’han començat a introduir bicicletes al servei i avui ja se’n disposen de 300. La previsió és duplicar aquesta xifra durant el mes d’abril i tot seguit arribar fins a les 800 unitats disponibles. Les bicicletes elèctriques del nou Bicing estan identificades amb un símbol elèctric al parafang posterior i a la cistella i es estan situades en qualsevol estació del Bicing perquè tenen el mateix tipus d’ancoratge que les bicicletes mecàniques i per tant totes les estacions són ara mixtes. La disponibilitat i ubicació es pot consultar a través del web de Bicing i a través de l’app, que podrà filtrar en quines estacions hi ha bicicletes elèctriques disponibles.

Per a utilitzar el servei de bicicletes elèctriques de Bicing no cal contractar una tarifa específica, amb la tarifa que tingui cada abonat o abonada es pot utilitzar la bicicleta elèctrica aplicant els preus determinats en el servei. Un cop acabi el desplegament de les bicicletes elèctriques, el nou Bicing encararà l’última fase de desplegament, el de l’ampliació territorial. En total està prevista l’ampliació de la cobertura del servei amb 95 estacions de nova creació distribuïdes als 10 districtes de la ciutat. Els barris on estaran situades aquestes noves són La Marina del Prat Vermell, Vallcarca i els Penitents, la Salut, la Vall d’Hebron, la Clota, Canyelles, les Roquetes, Verdun, la Trinitat Nova i Ciutat Meridiana. Així doncs, la previsió és arribar a les 519 estacions mixtes, preparades per estacionar tant bicicletes mecàniques com les elèctriques. El nombre total de bicicletes a la finalització del procés serà de 7.000 (6.000 mecàniques + 1.000 elèctriques).

Barcelona Energia (BE), l’operador elèctric metropolità, serà l’encarregat de subministrar electricitat a les estacions de Bicing. En una primera fase, la comercialitzadora pública d’energia cent per cent renovable ha començat a donar servei a 150 punts de subministrament d’arreu de la ciutat. Durant la segona fase, que s’espera que sigui cap a finals del mes d’abril, s’aniran activant de manera gradual la resta de punts, fins arribar al 100% de les estacions de Bicing.  BE és l’eina que promou un nou model de transició energètica, fomentant la producció d’energia renovable mitjançant l’autoconsum en espais privats o comunitats de propietaris. L’operador elèctric metropolità no només compra i subministra energia, sinó que també adquireix el compromís amb les energies renovables, ofereix un servei de proximitat amb assessoria especialitzada, atorga sistemes de transparència en la gestió i aposta per la innovació tot incentivant l’autoconsum.

Font i més informació al web de BSM.

El programa 10YFP (Programa Marc Decenal en Consum i Producció Sostenible del PNUMA) posiciona la compra pública verda (Sustainable Public Procurement-SPP) com una eina important en els països per fer front als desafiaments del desenvolupament sostenible i promoure el canvi cap als patrons de consum i producció.

En aquest marc, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha documentat 16 casos d’estudi sobre bones pràctiques de compra sostenible aplicades al sector turístic. Il·lustren com els compradors corporatius han incorporat de manera efectiva la sostenibilitat en els seus processos de contractació per millorar l’eficiència dels recursos i reduir les emissions de GEH.

Concretament les iniciatives destacades són les següents (documents en anglès):

Incorporant la circularitat en els processos de contractació:

• Incorporant circularitat a la compra de roba de llit i tovalloles a França
• Adquisició d'una caldera de biomassa per operar una zona industrial de rentat industrial a República Dominicana
• Considerar els residus com un recurs per repensar els requisits de contractació a les Maldives

Contractació alimentària sostenible:

• Involucrar els jardiners locals al Senegal, el Marroc, el Brasil i Indonèsia
• Programa de càlcul agrícola virtual per facilitar la compra local d'aliments a Santa Llúcia
• Ús de certificacions de tercers per adquirir marisc sostenible
• Participació de les comunitats locals a través de l'adquisició de subministraments locals d'aliments a les Filipines
• Acompanyant proveïdors locals en la transformació de les seves pràctiques agrícoles a Maurici

 Adquisició sostenible d'equips eficaços en energia:

• Adquisició d'equips eficients energèticament per reduir la petjada de carboni a Filipines
• Adquisició d'equips d'eficiència energètica per millorar la competitivitat a El Salvador
• Adquirir equips de refrigeració sostenibles a Sri Lanka

Aprofitant la compra sostenible per eliminar els plàstics d’un sol ús:

• Reducció de plàstics d'un sol ús a la indústria hotelera a Xipre
• Eliminació gradual de plàstics d'ús únic en operacions de reunions i esdeveniments
• Substitució d'ampolles de plàstic d'un sol ús a Àsia

Guia d'aprovació i certificacions per fomentar pràctiques de compra sostenibles:

• Foment de pràctiques de compra sostenibles mitjançant l'ús de sistemes de certificació de tercers
• Convocar els agents de turisme per desenvolupar orientacions de compra sostenibles

Font i més informació al web One Planet Network.

S'han publicat a principis d’any dos informes que podrien influenciar significativament en els nostres sistemes alimentaris i en els nostres hàbits de consum futurs. El primer, Els nostres aliments en el Antropocè: dietes saludables a partir de sistemes alimentaris sostenibles de la Comissió EAT-Lancet, busca relacionar els objectius nutricionals amb la sostenibilitat ambiental. Les conclusions de l’informe indiquen que "la transformació a dietes saludables per al 2050 requerirà canvis substancials en la dieta. El consum mundial de fruites, vegetals, nous, llavors i llegums haurà de duplicar-se, i el consum d'aliments com la carn vermella i el sucre s'haurà de reduir en més del 50%. Tanmateix, els canvis necessaris difereixen molt per regió”.

La producció mundial d'aliments amenaça l'estabilitat climàtica i la resistència de l'ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transició dels límits planetaris. Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessari. L'adopció global de dietes saludables a partir de sistemes alimentaris sostenibles salvaguardaria el nostre planeta i milloraria la salut de milers de milions de persones.

L’autor de l’informe sol·licita als organismes nacionals pertinents l’aplicació de directrius per a dietes saludables a partir de sistemes d’aliments sostenibles, recolzats per polítiques i incentius habilitats i reflectits a través de polítiques de contractació pública. Així, es dóna més reconeixement a la influència que poden tenir les polítiques de contractació pública a través de llocs de treball, escoles, hospitals i altres llocs on s'ofereixen menjars públics. Tanmateix, aquestes polítiques es basen, sens dubte, en "la persistència i el lideratge polític continuat per a l’èxit".

El segon informe és la culminació d’un procés de tres anys d’investigació participativa que inclou una multitud d’actors liderats pel Panell Internacional d'Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food) i insta a una política alimentària comuna de la UE per fer front al canvi climàtic, aturar la pèrdua de biodiversitat, frenar l'obesitat i fer viable l'agricultura per a la pròxima generació.

L’informe "Cap a una política alimentària comuna en la Unió Europea" posa de manifest que "les polítiques que afecten els sistemes alimentaris a Europa (agricultura, comerç, seguretat alimentària, medi ambient, desenvolupament, investigació, educació, polítiques fiscals i socials, regulació del mercat, competència i moltes altres activitats) s'han desenvolupat de manera ad hoc durant molts anys, donant lloc a buits, contradiccions i inconsistències".

L’informe presenta un pla per a una política alimentària comuna que promogui dietes suficients, saludables i sostenibles per a tothom, a través de 5 objectius per construir sistemes alimentaris sostenibles a Europa. Fa una crida per reformar les normes de contractació pública i l'IVA, a restringir de manera integral la comercialització de menjars no desitjats, per tal de canviar els incentius a favor de dietes saludables i sostenibles i a incloure externalitats al càlcul de costos. Destaca la necessitat d'incloure les externalitats en els càlculs de costos i d'incloure directrius sobre sostenibilitat i nutrició dels aliments en les polítiques de compra verda. Una de les propostes polítiques a curt termini és "considerar en les licitacions públiques les cadenes de subministrament més justes, més curtes i més transparents,  facilitant l'accés dels petits agricultors i així, a llarg termini, totes les compres públiques serien verdes".

Font i més informació i resums dels informes: Article número 87 GPP (en anglès); Alimentos, Salud i Planeta (resum en castellà) de la EAT, plataforma científica global per a la transformació del sistema alimentar; Hacia una política alimentaria común en la UE (resum en castellà) de l'IPES-Food que busca informar sobre la reforma dels sistemes alimentaris a través de la investigació orientada a les polítiques i el compromís directe amb els processos polítics a tot el món.

La Comissió Europea acaba de publicar els nous criteris voluntaris de compra pública verda per al transport per carretera amb l'objectiu de reduir considerablement els seus impactes ambientals. Els vehicles són productes que s’adquireixen o s’utilitzen per moltes administracions públiques, i jugueu un paper decisiu en el desplegament del servei de molts contractes (construcció, gestió de residus, gestió d’instal·lacions i manteniment d'autopistes, etc.). Els cotxes, autobusos o els camions especialitzats com ara els de la recollida de residus, són exemples de sectors de mercat on la demanda pública pot ser especialment important per avançar cap a menors emissions i una major eficàcia en l'ús dels combustibles.

La nova guia en forma de criteris de CPV de la UE, una actualització de l'anterior del 2012, cobreix noves categories de productes i serveis: compra, arrendament o lloguer de vehicles, vehicles comercials lleugers (LCV) i vehicles de la categoria L; serveis de mobilitat (vehicles, taxis, car sharing, bicicletes i vehicles elèctrics); compra o arrendament d'autobusos; serveis d'autobusos; camions de recollida de residus; serveis de recollida de residus i serveis postals, de missatgeria i de mudances. Els principals criteris identificats són els següents:

• Sobre les emissions de CO₂ d’homologació de vehicles per a vehicles comercials lleugers i tecnologies específiques per a vehicles pesats i vehicles de la categoria L;
• Basats en el rendiment de les emissions de contaminants atmosfèrics per a vehicles i vehicles comercials lleugers, i tecnologies específiques per a vehicles pesats i vehicles de la categoria L;
• Sobre la resistència al rodament dels pneumàtics;
• D'eficiència energètica per a vehicles elèctrics i vehicles comercials lleugers;
• Sobre garanties de bateria;
• Sobre les emissions de soroll de vehicles i pneumàtics;
• Sobre competències clau i aplicació de mesures i pràctiques clau de gestió ambiental dels proveïdors de serveis;
• Sobre formació adequada i freqüent per al personal dels proveïdors de serveis;
• Sobre pneumàtics i lubricants per a activitats de manteniment.

Els nous criteris estan disponibles en anglès al Web GPP. Aviat es publicaran en les altres llengües oficials de la UE.

La Comissió Delegada del Reglament de la Unió Europea està revisant, en un acte delegat, els requisits de l'etiquetatge energètic dels productes d’il·luminació regulats en el Reglament (UE) 2017/1369 del Parlament Europeu i del Consell que regula l'etiquetatge energètic de les fonts de llum. Els actes delegats complementen o modifiquen elements no essencials de la legislació vigent. Aquest Reglament estableix els requisits d’etiquetatge dels productes d’il·luminació en una escala d’A (més eficient) a G (menys eficient), i ajuda els consumidors a triar els aparells més eficients energèticament. Les etiquetes energètiques també proporcionen informació com el consum d’energia dels productes.

Segons el text de l'acte delegat, es proposen nous límits de classificació energètica amb una diferència de 25 lm/W entre classes consecutives. L'eficàcia lluminosa (lm/W) d'un llum és la quantitat de llum emesa per unitat de potència elèctrica (W) consumida. Així, totes les lluminàries per sobre de 210 lm/W seran de classe A i totes les lluminàries per sota de 85 lm/W seran de classe G. Actualment l'eficàcia lluminosa de les bombetes incandescents se situa entre els 12 lm/W i els 20 lm/W, per a les làmpades fluorescents dels 40 lm/W als 100 lm/W i en el cas dels LEDs trobem llums amb eficiències entre 60 lm/W i 120 lm/W. Per tant és d'esperar que aviat entrem en un escenari de transició on els nous límits de classificació obrin un camp a la millora i diferenciació energètica dins dels propis LEDs.

A data de juny del 2018, en el mercat no hi ha lluminàries que puguin complir els límits d’eficiència proposats de les classes A i B (però si n'hi ha a nivell de laboratori). Aquestes classes, per tant, serien, inicialment buides, tal com exigeix el Reglament (UE) 2017/1369. Actualment, les millors fonts de llum LEDs del mercat utilitzades habitualment per a les llars tindrien la nova etiqueta classe E, mentre que les millors llums usades per a un ús professional serien de classe D i, per a l'any 2021, algunes de classe C. Es calcula que cap al 2021, quan les noves classes comencin a aplicar-se, es preveu que la classe A estigui buida en el mercat, mentre que potser ja hi hagi algunes fonts de llum de classe B.

Podeu descarregar i consultar (en anglès) l'Acte Delegat No 874/2012 de la UE.