El Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC) acaba de publicar una nova guia "Directrius per abordar els plàstics d’un sol ús mitjançant la contractació pública a la Mediterrània" amb l'objectiu de reduir la contaminació plàstica a la regió impulsant l'economia verda i circular. El document, fruit d’un procés de consulta amb experts, proporciona un full de ruta d’implementació de deu passos per desenvolupar el marc adequat per afrontar la reducció de plàstics d’un sol ús a través de la contractació pública. Les directrius s’orienten als responsables polítics de les parts contractants del Conveni de Barcelona i fan referència als següents passos:

• Mesures preliminars: 1. Avaluar la situació actual dels plàstics d’un sol ús dins l’organització; 2. Valorar els sistemes i les infraestructures de tractament de residus; 3. Avaluar el marc legal de contractació pública i 4. Implicar el mercat i altres parts interessades en avaluar el seu estat i identificar i desenvolupar alternatives.
• Mesures de contractació pública: 5. Adoptar i implementar opcions de compra pública específiques; 6. Elaborar criteris de compra pública ecològica i sostenible i 7. Oferir formació als responsables de la contractació i als operadors econòmics implicats.
  
• Mesures d'acompanyament: 8. Sensibilitzar, comunicar i fomentar una participació més àmplia; 9. Millorar els sistemes de gestió de residus i 10. Supervisar, revisar i adaptar-se. 
  

Les administracions públiques consumeixen plàstics de moltes maneres però, específicament, s'han identificat dos processos d’adquisició. Per una banda, els plàstics d’un sol ús del sector de l’alimentació i begudes que, des de la perspectiva de la contractació pública, es relacionen amb les compres i els contractes per a la prestació de serveis alimentaris en edificis públics (escoles, hospitals, universitats...); dels serveis de restauració per a reunions, conferències i esdeveniments; i dels serveis de màquines expenedores. I, per l'altra banda, els embalatges associats a qualsevol subministrament, obra i servei que puguin licitar les autoritats públiques (per exemple, els envasos dels productes de neteja).

Destaquem, especialment, la informació recollida en els annexos de la publicació. L'annex I proporciona un model de política per restringir la compra i ús de plàstics d’un sol ús; el II recopila diferents criteris a introduir en la contractació pública per a cadascun dels sectors clau; i el III presenta exemples d’administracions públiques de diferents països mediterranis i europeus per il·lustrar una varietat dels passos i mesures possibles. L'Ajuntament de Barcelona apareix en aquest recull d'estudis de casos d'aplicació de criteris relacionats amb els plàstics d’un sol ús en la contractació amb les pràctiques de: la Instrucció en relació a l'aigua envasada i l'ús de gots de plàstic d'un sol ús en les dependències i serveis municipals; l’ús de gots reutilitzables a les guinguetes; el vending del Museu de Ciències Naturals; els gots reutilitzables en els esdeveniments festius i els gots de paper en les curses.

Font, més informació i enllaç per descarregar la guia (en anglès) al web del SCP/RAC.

La Comissió Europea ha desenvolupat dues noves eines per calcular, per una banda, els costos del cicle de vida (Life Cycle Costs-LCC) de les màquines de vending i, per l'altra, els costos del cicle de vida dels equips d'impressió. Les eines LCC han estat especialment disenyades per a ser usades en les compres i adquisicions del sector públic i per això es proporcionen amb unes guies d'ús on es detallen les seves instruccions.

Segons les directrius europees de contractació actuals, el cost o el preu forma part de l’avaluació de qualsevol procediment d'adquisició d'un producte o servei. Però el preu de compra és només un dels elements de costos en tot el procés de compra. El cost del cicle de vida significa tenir en compte tots els costos que es produiran durant la vida útil del producte o servei -que no es reflecteixen en el preu de compra- i que s'engloben en tres fases: el preu de compra i tots els costos associats, els costos d’explotació o ús -inclosos l’ús d’energia, combustible i aigua, recanvis i manteniment- i els costos d'eliminació dels recursos o de fi de vida o valor residual. Si es tenen en compte tots aquests costos, es pot donar la situació en què un producte o servei que és més ecològic també sigui més barat. El principal potencial d’estalvi durant el cicle de vida d’un bé o servei és l'estalvi en l'ús d'energia, aigua i combustible, l'estalvi en el manteniment i la substitució i l'estalvi en els costos d’eliminació. La normativa especifica que, quan s’utilitzi el LCC, el mètode de càlcul i les dades que han de proporcionar els licitadors, s’han d'especificar en els documents de contractació. També s'apliquen regles específiques sobre mètodes per assignar costos a externalitats ambientals, garantint que aquests mètodes siguin justos i transparents.

Per les màquines de vendingels costos inclosos en l’eina LCC per avaluar les ofertes en l’adjudicació del contracte són: els costos del servei, els costos d’ús (consum d’energia i aigua) i altres costos o externalitats (les emissions de CO2 vinculades al consum d'energia). I, per a les màquines d'impressió són: els costos d'adquisició, els costos d'entrega i d'instal·lació, els costos de servei d'impressió i de manteniment, els costos d'ús (consum d’energia), les taxes -com d'assegurances-, i altres costos o externalitats (les emissions de CO2 vinculades al consum d'energia).

Les Eines LCC formen part d’un ventall d’eines específiques desenvolupades per oferir suport en la compra pública verda.

Font i més informació al Web LCC del GPP.

Coneix les darreres notícies del tercer Butlletí sobre la Compra Pública Verda a Catalunya!

A Barcelona, hi crien una gran varietat d'ocells, molts dels quals estan legalment protegits. Aquests animals són un patrimoni natural molt important i milloren la qualitat de vida a la ciutat. A més, són molt útils perquè són grans consumidors d’insectes. La presència d’aus protegides en edificis està regulada pel Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril que indica que no es pot dur a terme cap intervenció que pugui afectar ni destruir cap lloc de nidificació o refugi (els nius i refugis també estan protegits fora de l'època de cria i encara que no estiguin ocupats). 

L’Ajuntament de Barcelona té detectats actualment més de 900 edificis que compten amb presència de nius, que pots consultar en un llistat o comprovar, a través del Visor de fauna, si el teu edifici és un d’aquests. Els promotors d’intervencions en edificis tenen la responsabilitat de comprovar la possible presència d’espècies protegides pels propis mitjans abans d’iniciar qualsevol mena d’actuació.

Atesa la normativa vigent, la destrucció o simple molèstia de llocs de cria o refugi d'espècies protegides pot comportar l'aturada de l'obra i ser constitutiu de delicte penal o sanció administrativa. En general, es considera que hi ha afectació a la fauna, si l'actuació té incidència sobre:

• Nius de fang adherits a la façana, finestres, patis de llum o a l'interior d'edificis abandonats. No es poden retirar sense autorització.
• Cavitats, forats de ventilació en mitgeres o qualsevol forat o cambra buida (cal respectar tots els forats i més, si es coneix la seva utilització per espècies protegides) que no es poden tapar o inhabilitar sense autorització.

El criteri bàsic a seguir és no tapar forats. En cas de problemes amb els coloms, es pot procedir a reduir les dimensions del forat d'acord amb les especificacions tècniques del manual Arquitectura i fauna urbana per impedir-ne la seva entrada. L'Ajuntament de Barcelona ha editat aquest llibre perquè els/les professionals de la construcció, promotors, comunitats de propietaris, administradors de finques i altres interessats puguin consultar solucions tècniques constructives per conservar la biodiversitat associada als edificis.

Font i més informació al web Aus en edificis.