El passat mes de novembre, va tenir lloc la Jornada de Compra Verda, a la Sala d'Actes del Palau Robert, organitzada pel Dept. de Territori i Sostenibilitat i l'Institut Sindical de Treball Ambient i Salut (ISTAS/CCOO). Durant la sessió es va presentar la Guia de compra verda i socialment responsable d’ISTAS/CCOO i d’ECOEMBES i també es van mostrar exemples pioners d’ambientalització de la compra d’administracions i d’empreses catalanes. Les valoracions dels assistents van ser molt positives.

La contractació pública, que representa aproximadament el 20% del PIB, ha esdevingut una eina estratègica per promoure polítiques públiques ambientals i socials, i per incentivar la innovació. El paper de la contractació pública com a instrument dinamitzador del mercat s'ha reforçat amb l'aprovació de les noves directives i la Llei de Contractes del Sector Públic. Des del sector privat, moltes empreses han implementat polítiques de responsabilitat social corporativa que tenen en compte la compra amb criteris socials i ambientals. El fet que des del sector privat no hi hagi tantes restriccions normatives fa que es puguin definir les característiques dels productes i dels serveis i les pautes de selecció dels proveïdors de forma més directa.

La taula rodona sobre la Compra Verda en el sector empresarial, moderada per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, va comptar amb la participació de Víctor Gomez, director de Qualitat, Seguretat i Salut i Medi Ambient de Cirprotect, SL, amb Marta Escamilla, responsable de la Divisió de Sostenibilitat de LEITAT i amb Carles Xifra, director d'accions i programes educatius, socials i del Tercer Sector de la Fundació Catalana de l'Esplai.

Després de la pausa, va tenir lloc la taula rodona sobre la Compra Verda en les administracions públiques, moderada per Bettina Schaefer d'Ecoinstitut SCCL, que va comptar amb les exposicions de Pilar Baldellou, responsable de gestió econòmica de la Comissió Central de Subministraments, Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, amb Elena Parpal, directora de Compres Conjuntes del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i amb Víctor Torrents, cap de l’oficina de gestió de contractes, Central de Compres del Món Local, Associació Catalana de Municipis (AMC). Elena Parpal va explicar la compra conjunta d'energia del CSUC com a cas d'èxit de compra consorciada d'energia, que a més de proporcionar un estalvi significatiu també esdevé una compra responsable, en exigir a l'adjudicatari una reserva d'energia d'origen 100% renovable per als subministraments. Víctor Torrents de l’ACM va explicar el servei de prova de vehicles elèctrics i híbrids de l’acord marc de mobilitat sostenible de l’ACM que fomenta la seva adquisició per part dels ajuntaments. Finalment, la jornada va ser clausurada amb la intervenció de María José Sarrias, Cap del Servei de Qualificació Ambiental, Departament de Territori i Sostenibilitat.

Font: Generalitat de Catalunya, blog del CSUC i Ecoinstitut SCCL.

El passat dia 1, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), s'ha celebrat una jornada oberta a la ciutadania ‘Per una visió compartida dels espais litorals de la ciutat. L’aportació del Pla Litoral’ que ha significat el tret de sortida al procés participatiu per debatre el pla estratègic dels espais litorals de la ciutat: el Pla Litoral.

L’objectiu final és establir un nou paradigma consensuat que s’acabi concretant en eixos estratègics, propostes i accions concretes que donin resposta a cadascun dels reptes existents a tot el front marítim de la ciutat, en consonància amb les inquietuds i necessitats de les persones que hi viuen, treballen i el gaudeixen.

Amb la jornada, l’Ajuntament ha volgut obrir la reflexió sobre el model de gestió del litoral que ha de desenvolupar Barcelona des del màxim consens. El front marítim engloba un conjunt d’espais diversos que plantegen necessitats específiques, i cal buscar solucions amb un pla de llarga mirada que es tradueixi en un full de ruta acordat amb tots els agents involucrats i la ciutadania. Aquest instrument estratègic és el que s’ha començat a debatre públicament avui. El Pla Litoral servirà per ordenar i gestionar els espais urbans del front marítim, i abastarà els barris del litoral, els ports, les platges, els equipaments i els espais lliures. Fins ara, mai no s’havia plantejat des de l’Ajuntament teixir una estratègia conjunta que englobés tots els àmbits de la ciutat que tenen com a comú denominador el seu vincle amb el mar. Les idees força del pla són:

• La reconquesta o segona conquesta del front marí de la ciutat després de les transformacions fetes a partir de la dècada dels 80, com a àmbit públic de qualitat, obert i gaudit per la ciutadania sense excepcions.
• I el pacte del nou paradigma emergent amb tots els actors de l’àmbit litoral.

Els eixos temàtics de debat han estat la relació de la ciutat amb el port; el medi ambient, les platges i la resiliència; l’economia, els equipaments, la cultura i la maritimitat; l’espai públic i la cohesió social; i la mobilitat. El fòrum s’ha estructurat amb un primer bloc de bones pràctiques o referències externes, amb representants de les ciutats de Palerm, Anvers i Saint-Nazaire; un segon bloc per explicar el plantejament del Pla Litoral i el procés participatiu, i finalment un bloc de debat en tallers temàtics de participació centrat en la validació dels resultats de la diagnosi i la identificació de propostes.

Un cop celebrat el fòrum participatiu, el Govern municipal desenvoluparà les propostes que han sorgit al debat global per continuar treballant en la concreció del pla. Sobre aquelles que hagin suscitat un major interès per part de la ciutadania, es convocaran noves reunions participatives de format més reduït al llarg de les properes setmanes.

Font i més informació: Servei de Premsa.

Carrils bici, carrers de 30 quilòmetres per hora, bici pública, ordenança que regula la circulació de patinets, superilles, restricció a vehicles contaminants a partir del 2020… Les polítiques de mobilitat de Barcelona, sovint pioneres, acaben d’aconseguir un reconeixement sonat. Els propers set anys, la capital catalana serà la seu d’un centre europeu d’innovació sobre la mobilitat urbana (que està obligada a ser sostenible) que impulsa l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) de la Unió Europea.

La designació és fruit d’un treball de tres anys entre 13 ciutats, 17 empreses i 18 universitats de tot Europa, que han constituït el consorci MOBiLus, el lideratge i la caserna general del qual se situarà a Barcelona. A aquesta ciutat la van convidar a afegir-se al projecte els pioners de la iniciativa, una desena de socis entre els quals hi ha la ciutat de Munic o la Universitat de Londres. Abans de l’estiu, els socis van decidir en una votació interna que Barcelona acollís la seu, ha explicat aquest divendres el gerent de Mobilitat i Infraestructures de l’Ajuntament, Manuel Valdés.

“Per a Barcelona no és tant una injecció directa de diners o ocupació per a l’oficina, la seu del consorci, sinó la possibilitat d’estimular. La mobilitat experimentarà un canvi brutal i a Europa hem de liderar-la des de les ciutats, de manera sostenible i que sigui útil per a la indústria”, resumeix el comissionat d’empresa, Luis Gómez, que sap de què parla. A més de la seva experiència professional internacional, fa anys va ser director de la fira Smart City Expo. El valor del consorci, apunta, “serà la capacitat de mobilitzar coneixement i recursos des de les ciutats i l’acadèmia, perquè les ciutats han de ser sostenibles, però també la indústria europea de la mobilitat ha de ser sostenible per ser potent i exportar a tothom”.

MOBiLus rebrà una inversió total durant set anys de 1.600 milions d’euros, 400 dels quals els aportaran fons europeus, i la resta, les ciutats, empreses i universitats que integren el consorci guanyador, 58 socis en total. Encara no se sap quin serà l’impacte sobre la ciutat en termes de creació d’ocupació, ja que l’estructura del consorci a Barcelona es configurarà durant l’any 2019 i arrencarà el 2020.

A més d’acollir la caserna general, a les instal·lacions de Ca l’Alier, en el 22@, Barcelona serà també una de les cinc subseus del projecte, com ha avançat aquest divendres La Vanguardia. La capital catalana serà la del sud d’Europa, Praga la de l’est, Copenhaguen la del nord, Munic la del centre i la cinquena serà la ciutat holandesa de Helmond. Les altres ciutats sòcies són Amsterdam, Eindhoven, Hamburg, Hèlsinki, Istanbul, Milà, Estocolm i Tel-Aviv.

Des de l’Ajuntament, Valdés ha celebrat la designació i ha assegurat que “és un reconeixement al desplegament de polítiques de mobilitat per part de Barcelona, tant en planificació com en execució”. El gerent ha explicat que el que farà el consorci és compartir la investigació que fan les ciutats i les universitats sobre com viure i com moure’s de manera més sostenible, a més de traslladar-la a la indústria perquè la desenvolupi.

Valdés també ha explicat que, a banda de l’Ajuntament de Barcelona, els socis espanyols que més participació han tingut en el projecte han estat Seat i la Universitat Politècnica de Catalunya. El gerent municipal veterà en qüestions vinculades a la mobilitat també ha explicat que Barcelona va guanyar el lideratge del consorci durant un concurs que els socis van celebrar abans de l’estiu.

Font: El País.

L'Ajuntament de Barcelona participa a la Cimera Mundial del Clima, COP24, que està tenint lloc del 3 al 14 de desembre a la ciutat polonesa de Katowice i que té com a meta avançar en el compliment dels objectius mundials de control del canvi climàtic. L'equip de la capital catalana està encapçalat pel Comissionat d'Ecologia del consistori, Frederic Ximeno.

L'objectiu principal d'aquesta conferència internacional és fer un balanç de les fites assolides des de l'Acord de París, l'any 2015, i ajustar els nivells d'ambició en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que calen per assolir les metes marcades. A més, també s'espera acordar la regulació d'algunes eines que encara estaven pendents d'aprovació. L’octubre d’aquest any el Panell Internacional de Científics del Canvi Climàtic - IPCC van presentar l’estudi "Escalfament global d'1,5º C", en què es mostrava que per aconseguir la fita de no superar un increment d’1,5º C es requerien “canvis ràpids, d’ampli abast i sense precedents en tots els aspectes de la societat”. Amb la informació disponible s'està, per tant, en condicions d’avaluar si els nivells dels compromisos adquirits són suficients o cal reforçar l’acció climàtica.

Les ciutats són claus en la lluita contra el canvi climàtic i és important col·laborar i compartir bones pràctiques i experiències per ajudar-se mútuament. Barcelona, precisament, és una de les ciutats que ha signat el document Call for Action, un compromís per millorar la sostenibilitat a les ciutats de tot el món que busca inspirar i invocar a reconèixer i actuar com a motor del desenvolupament sostenible. A més de Barcelona, han signat el document Amsterdam, Bristol, Brussel·les, Copenhaguen, Den Bosch, Essen, Freiburg, Gent, Hamburg, Hertog, Lahti, Lisboa, Ljubljana, Malmö, Nantes, Nijmegen, Nüremberg, Oslo, Umea i Vitòria-Gasteiz, a més de les entitats Eurocities, Energy Cities, Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses i ICLEI.

El Pla Clima de Barcelona, precisament, ha rebut el premi a la millor iniciativa de les grans ciutats europees, atorgat pel Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia. El reconeixement valora la integritat i l’eficàcia del pla i el seu enfocament transversal, que integra mitigació, adaptació, justícia climàtica i corresponsabilitat social. La delegació de les tres ciutats premiades d’Europa -Barcelona, com a ciutat gran, Sonderborg com a ciutat mitjana i Monsano com a ciutat petita- formen part de la delegació de la Unió Europea a la COP24. Així el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, és el membre representant de les grans ciutats de la Unió Europea i participa a les sessions de treball de la COP24 i als plenaris. 

Font: Món Planeta.