A causa de la sequera continuada, l’Ajuntament de Barcelona ha implementat una sèrie de mesures per reduir el consum d’aigua dels serveis públics i als edificis municipals. 

Actualment la ciutat es troba en situació d'alerta, segons el Protocol d'actuació per risc de sequera de la ciutat de Barcelona. Fins al juny la ciutat es trobava en situació d’excepcionalitat i, segons el Protocol, una de les mesures principals és la suspensió del reg dels jardins i espais verds, excepte el reg de supervivència d’arbres i plantes arbustives en horari nocturn. El reg amb aigua freàtica es manté en torn de matí, cosa que ha reduït el consum d’aigua potable per al reg en un 50%. A més, s’han aturat les noves plantacions, limitant-se a plantar elements vegetals de reposició que ja es troben en estoc.

Els brolladors de les fonts ornamentals s’han desactivat, mentre que els llacs artificials essencials per a la vida aquàtica es mantenen amb el mínim d’aigua indispensable, preferentment de recursos hídrics alternatius. 

En l’àmbit de la neteja urbana, la neteja de clavegueram, paviments, façanes i similars es realitza amb la mínima despesa d’aigua potable, i la neteja de carrers es fa íntegrament amb aigua freàtica.

Aquestes accions han permès un estalvi significatiu d’aigua potable. Des del mes d’abril de 2023 es calcula que s’han estalviat més d’un milió de metres cúbics d’aigua potable en usos municipals, com el reg d’espais verds, la neteja de carrers i clavegueram, i l’ompliment de fonts amb vida aquàtica.

Als edificis municipals, els responsables de manteniment estan implementant mesures com la instal·lació de mecanismes estalviadors d’aigua en aixetes i inodors, i la realització de campanyes de divulgació de consells i bones pràctiques entre els treballadors municipals. També es mantenen els plans d’estalvi d’aigua als centres esportius municipals.D’altra banda, la convocatòria d’enguany de “La ciutat proactiva”, el repte per a l’ecosistema innovador de la ciutat, s’ha centrat en la sequera i l’escassetat d’aigua. Les propostes que optaven als ajuts havien d’emmarcar-se en els àmbits de gestió de l’aigua en espais públics, infraestructures d’edificis, o corresponsabilització i sensibilització envers l’aigua, sent escalables i replicables per a la seva implantació a escala global.